BALADES DE L’ESPETACLE VILLON EN V.O. (*.pdf)

FONOGRAFIES (*.pdf)
BLOC DE LÍRICA DURA (*.pdf)
BLOC DE LÍRICA DURA (*.doc)

(Traduccions)

BLOC DE LÍRICA DURA (castellano) (*.doc)
BLOC DE LÍRICA DURA (français) (*.doc)
BLOC DE LÍRICA DURA (english) (*.doc)

1.
NOCTURN

Sembla nocturn però això no és vera
jo visc D’esquenes A la nit.
Em va el matí
des de les nou o quarts de deu.
Conec un noi que ja a aquesta hora
sap calmar-me el meu neguit.
S’ho fa molt bé, no té problemes,
sap conèixer bé els gats vells.

Pensa en fugir si es desenganxa
pensa fugir amb els doblers.
Pensa fugir quan tingui pasta,
vull anar-me’n amb ell,
‘nar-me’n amb ell.
Oh! Déu meu com estimo el meu camell.

Feta la llei feta la trampa
jo visc la guerra del verí.
Això és així però a mi m’agrada
com voldria fer-Ho etern.
conec un noi que ja a aquesta hora
pot tornar-me a jeure al llit.
S’ho fa molt bé, no té problemes,
sap conèixer bé els clients.

Pensa en fugir si es desenganxa
pensa fugir amb els doblers.
Pensa fugir quan tingui plata,
vull anar-me’n amb ell,
‘nar-me’n amb ell.
Oh! Déu meu com estimo al meu camell.

Mallorca, 1985

2.
BROT NOU

brot nou
al tronc del vell arbre
encara que tendre
et sents atrapat
pels mots de la teva parla
que un estol de bruixes
te l’ha conjugat

no tinc més pàtria que els meus peus
ni més amors dels que tu em deus
presoner dels teus carrers
tan sols penso en fugir

roda el món, torna el born,
però vés-te’n

3.
EL PELLAIRE

sóc pellaire,
sóc tribú dels morts de fam.
esmolaire,
nòmada i mendicant.
sóc pellaire. i sóc pellaire.
sóc garlaire,
burxo a fons amb el meu verb.
llenyataire,
jo no deixo res per verd.
sóc pellaire. i sóc pellaire.
pardal a pics ferit
mussol de lluna gris.
pardal a pics feliç
tancat mussol al pis.

sóc captaire
del vist-i-plau dels amics.
pidolaire,
mort abans que polit. sóc pellaire, i sóc pellaire.
cançonaire,
però no faig el do de pit.
renegaire,
de l’ordre constituït. sóc pellaire…

sóc la cabra artista…

pardal a pics ferit…

sóc pellaire, sóc tribú….

sóc la cabra artista,
la nosa als veïns.
faig de trompetista
pel pa dels meus fills.

sóc la cabra artista…

Mallorca, 1985

4.
CRISTO DE LES FARMÀCIES

Perdona’m Senyor
estava molt sol
buscava consol
sóc jo, Senyor.
Com puc ‘nar tan cec!
A baix al carrer
al llum de neó
hi ets Tu, Senyor.

Perdona’m Senyor
patíem dolor
i ens vau dir que no,
receptes, Senyor.
Vostè no m’ha vist.
tu i jo som el Crist
no vull més passió
sóc jo, Senyor.

Sant Cristo de les Farmàcies
digueu-li al botiguer
que em doni la metzina
o tregui la Creu del carrer.

L’Hospitalet del Llobregat 1987
5.
CAMÍ BLANC

UN HOME TRIST
UN VIANANT
UN HOME PRIM
BAIXANT PEL CALL
UN HOME AMB MONO
DE CAVALL.
UN HOME TRIST, UN VIANANT
UN HOME PRIM BAIXANT PEL CALL
EN METRO AMUNT I AVALL, EN METRO AMUNT I AVALL,
EN METRO AMUNT I AVALL, EN METRO AMUNT I AVALL.

PERDUT TOT SOL EN LA CIUTAT
PENSA I ESPERA SER UN DIA FELIÇ
PERÒ CREU I SOSPITA
QUE NO ARRIBA MAI
I UN JOC ESTRANY
ME’L PORTA AL LLIT.

UN HOME SOL
UN CAMÍ BLANC
UN HOME TRIST
EL MEU AMANT
UN HOME AMB MONO
DE CURRANT,
UN HOME SOL,UN CAMÍ BLANC
UN HOME TRIST, EL MEU AMANT
EN METRO AMUNT I AVALL, EN METRO AMUNT I AVALL
EN METRO AMUNT I AVALL, EN METRO AMUNT I AVALL.

PERDUT TOT SOL EN LA CIUTAT
I PENSA I ESPERA SER UN DIA FELIÇ
PERÒ CREU I SOSPITA
QUE NO ARRIBA MAI
I UN JOC ESTRANY
ME’L PORTA AL LLIT.

Barcelona 1981
6.
MERITXELL

Meritxell
s’ha fet gran
porta nois
a dormir a casa.
Meritxell
i aquests nois
volen fer
la pluja daurada.
Son Pare li diu: «Qui són aquests nois?»
-Bona gent, no fa falta preocupar-se.

Meritxell
s’ha fet gran
busca nois
per muntar una farra.
Meritxell
sap què vol
se li en fot
que li diguin guarra.

Meritxell
i aquests nois
-se li què?
se li pixen a la cara.
Meritxell, Meritxell,
Meritxell,la pluja daurada.

Barcelona, 1986
7.
GOS BLUS

Estic fet pols
estic fet merda
vaig arrossegant-me
sóc com un gos
Sóc com un gos
que et borda un blus.

El vent del Nord
que gela els meus ossos
me trobe sol
enmig del Fangar.
Roben gambes roben gambes
roben gambes al Fangar…

Sóc com un gos
que et borda un blus,
sóc com un gos
que et borda un blus.
uuu…

Mallorca, 1985
8.
FET UN NYAP

Com se’m va emportant
el teu record el temps.
Sols queda esperar
perquè no tornis més.
Si no hi és
se n’ha anat
m’ha deixat fet un nyap.

Tots els verds i els blaus
dels camps del meu desig
Un noi que canta a la Vallclara
jo l’estimut!
Però no hi és
se n’ha anat
m’ha deixat fet un nyap.

Vallclara, 1988

9.

SI DIUS QUE NO M’ESTIMES

Si dius que no m’estimes,
llavores per què em truques?
Si dius que no m’estimes,
llavores per què em truques?

Si no m’ames, no em truquis més.
Si no m’ames, no em truquis més.
A cops tots som esclaus del sexe.
A cops tots som esclaus del sexe.

Barcelona 1981

10.
RITME TAUJÀ

Bull la cafetera prepara-li el bany.
Obre la finestra, jo vull cola-cao.
Truca a Barcelona a casa d’en Joan.
Però no, no contesta ¿on cony estaran?

Posa-t’hi molt conyac,
fes-te un bon reventat.
Mira si a dalt del pal
el Sió està penjat.

Fent-se una palla per mi.
No paris mai de tocar.
Segueix el ritme taujà.

En Jordi, la Mariona i en Pete,
el Currito i el Black.
Mayordomo, Mina i Bepet,
els tiets i el ricard.

Mallorca,1984

11.
HOME COM CAL

Home com cal
el teu suplici,
és el teu punt
homosexual.
Però aquest noi
és més que un vici
i ha capgirat
tots els teus plans.

D’un món a part
la doble vida,
D’un món a part,
sempre amagat.
Però aquest cop
vols sacrifici.
No ha d’importar-te
el què diran.

Massa tard
a la nit
ella el sent
que arriba a casa.
Plora
pel seu marit
que ara se’n va
amb nois al llit
i no li ha dit.

li hauràs de dir
avui a la dona
no pots seguir en la falsedat
no està gens bé i és depressiva
li has d’explicar la realitat

el creia seu, que el coneixia.
tenen tres fills però tot és fals.
no sap què fer, estè al·lucinada.
tia, t’ha fet una putada

Massa tard
a la nit…
Barcelona, 1986

12.
VINYA LA SORT

Fi de la pena
La costa la Creu
Carrega a l’esquena un taüt.
La lluna és plena
I s’hi veu amb claror
Jo pico una ametlla als seus peus.

Vine amb mi
Vull morir sota els teus ceps.
Vinya la sort
Que em facin vi.
I en un bon cup em vull podrir.

Fi de condemna
La costa la Creu
Porto a la butxaca un estoig
A la Vallclara
Se sent toc de morts
Jo cremo cullera i adéu.

Vine amb mi
Vull morir sota els teus ceps
Vinya la sort
Que em facin vi.
I en un bon cup em vull podrir.

Vallclara, 1988
13.

penja’t

penja’t i penja’t i penja’t i penja’t
a dalt del terrat
un dia d’hivern
als peus del monstre

barcelona està plena de foc
barcelona està plena de fum
barcelona no em busquis enlloc
barcelona t’enreda la llum

barcelona està plena de foc
barcelona està plena de fum
barcelona no em busquis enlloc
barcelona t’ho amagarà tot

perquè en els seus carrers
ja no hi queda una fada
perquè inclús amb el temps
la mariona ha fugit

perquè en els seus carrers
ja no hi queda una bruixa
perquè inclús amb el temps
també el pep s’ha podrit
14.
EL BOSC

Dintre del bosc la meva vida espera.
Dintre del bosc, quan es fa fosc.
Dintre del bosc la boira és prima, i mira’l.
Dintre del bosc ja en serem dos.

I aquest bosc que es quedarà sempre
dintre de tu i de mi.
I aquest bosc que es quedarà sempre
dintre de tu i de mi.

Dintre del bosc la meva vida, o yeh…
dintre del bosc, quan es fa fosc.
Dintre del bosc el meu amor m’espera
dintre del bosc el meu amor s’ha fos.

I aquest bosc que es quedarà sempre
dintre de tu i de mi.
I aquest bosc que es quedarà sempre
dintre de tu i de mi…

Vallclara 1988.
15.
els herois de carn-i-os

hi ha un estel
a baix del cel
que és un forat
en tu trobat

a cops el cel no té relleu
i contra la terra m’aplana
o bé és profund
tan fosc i buit
que sent que em perd i m’espanta
els herois són sempre cow-boys….

hi ha un estel
a baix del cel
que és un forat
en tu trobat
a cops el cel no té relleu
i contra la terra m’aplana

no sé el perquè
del meu voler
però sent que em xucla i m’enganxa

els herois són sempre cow-boys, els herois són sempre cow-boys, sempre bons nois….herois…
els herois són sempre cow-boys, els herois són sempre cow-boys,
sempre bons nois,sempre cow-boys…

16.
TRES ACORDS CONTRA LA SIDA
FET pols per la ciutat
malalt d’estar tancat
córre, vola, dorm.
Sóc feble i sóc himne
dels penjats.

Ningú fa cançons per ningú, i et tinc en el meu cos.
Tothom té raons per tothom i et sento en el meu cor.
Si em tanquen en presons
si em ballen pels carrers
si em pengen pels terrats
tota la ful de la ciutat.

Fet pols desconcentrat
al.lot cicatritzat,
córre, vola, dorm.
I Sóc feble i sóc himne
dels penjats.

Penso que no puc parar
porto un “cego” que ho veig clar.
Protegits amb poca llum
se’n fum de mi.
Penso que no és català
però això a mi tant se me’n fa.
Protegits de tota llum,
el vols per tu. (l’ensum, és valencià)
JO CANTO QUAN ESTIC SOL
JO CANTO COM UN MUSSOL
JO CANTO QUAN L’AMOR VOL
I EM MANCA L’ESTIMA
I EM DOL

Fet pols apallissat
al·lot psiquiatritzat,
córre, vola, dorm.
I Sóc feble i sóc himne
dels penjats.
Fuig de tots los bons records
de tot lo que mos vàrem dir
i al cap del temps no s’ha acomplert
L’amor etern, alt grup de risc.

jo canto quan estic sol…
tres, tres, tres acords contra la sida…
B.88-89

17.
VALLCLARA

M’he trobat al fons de la Vallclara
M’he vist com un vell que mai no dorm
¿Què hi fa un home sol dalt la Plantada
si no mudar pell com una serp?

D’un vell cos brut
a un nou lloc pur.

Passió
acció
Sóc jo.
No cal penja’s
però on és el pal?
Sóc jo, Senyor,
que espero el que fos.

He anat a fer un tomb per l’Arca Plena
He vist com un llop menja guineus.
¿Què hi fa un home vell a la Parada
si no esperar amb temps la seva mort?

D’un vell cos brut
a un nínxol dur.

Passió
acció
Sóc jo.
No cal penja’s
però on és el pal?
Sóc jo Senyor,
que espero el que fos.

Vallclara, 1988
18.
5221
(QUANDO CORPUS MORIETUR…)

Cinc, dos, dos, u
és l’habitació
on estem ingressats
el Cecilio i jo.

Estem espantats
tothom ha callat
(silenci obligat)
es troba molt greu
molt malament.

I la seva mare el gronxa,
com adormen les mares als fills,
i la seva mare el gronxa,
com gronxen les dones als nins,
i la seva mare el gronxa,
i la seva mare el gronxa,
com féu la Madona a la creu.

Diu el doctor
que el Cecilio ja és mort
però la seva cara
somriu.

Diu el doctor
que fa estona que és mort
però la seva mare
li diu
és just, si hi va néixer,
que mori als meus braços
com féu la Madona a la creu.

I la seva mare el gronxa….

Aquest sentiment ja està caducat
fes-te tatuar, mamà.

Però a l’últim moment hi ha necessitat
consol
i pietat.

I la seva mare el gronxa… Barcelona 1993

ACOTACIONS

1)Rimbaud:
«Aquest verí restarà en totes les nostres venes fins i tot quan, partint la xaranga, retornarem a l’antiga inharmonia (…) ¡Petita vetlla d’embriaguesa santa! Encara que no fos sinó per la màscara amb què ens has gratificat. ¡Mètode, t’afirmem! No oblidem que glorificares ahir cadascuna de les nostres edats. Tenim fe en el verí. Sabem donar la nostra vida sencera cada dia. Heus ací el temps dels Assassins.»
És l’única declaració d’amor que conec dirigida a un traficant, o proveïdor de substàncies, personatge fonamental per al toxicòman.

2)Pasolini:
«…Així va decaure l’estima per la poesia, típica de les infanteses que creuen en l’eternitat; il·lusió que no enterra els nacionalismes, insconscientment creient (amb passió infantil) en l’absolut de la llengua d’una nació; en el seu ús per al cant o la música (cosa totalment absurda quan ja s’ha passat la duana).»

3)Rimb.
«Sóc un inventor amb mèrits diferents que tots els que m’han precedit; potser fins i tot un músic que hagués trobat la clau de l’amor.(…) No deploro la meva antiga part d’alegria divina: l’aire sobri d’aquesta campanya agra alimenta molt activament el meu atroç escepticisme.Però com que aquest escepticisme no pot d’ara endavant ser dut a la pràctica, i per altra banda estic abocat a un nou trasbals, espero esdevenir un foll molt ferotge.»
Era moltes coses i cap. Pintor, poeta, cançonaire, reciclador…pellaire…Que hi ha pell de conill?

4)Pasolini

«…Jo,profundament respectable,pronuncio aquest elogi perquè la droga, el fàstic, la ràbia i el suïcidi són, juntament amb la religió, l’única esperança que queda: contestació pura i acció amb la qual es mesura l’enorme equivocació del món.»

5)Rimb.
«No partim.—Reprenguem els camins d’aquí, carregat amb el meu vici, el vici que ha tret les seves arrels de sofrença al meu costat, des que tinc ús de raó —que munta al cel, em bat, em rebolca, m’arrossega.» Un camí blanc que és un camí d’amargura.

9)Rimb. Il.
Davant d’una neu un Ésser de Bellesa de gran talla. Xiulets de mort i cercles de música sorda fan muntar, dilatar-se i tremolar com un espectre aquest cos adorat; ferides escarlates i negres esclaten en les carns superbes. (…) I les esgarrifances s’eleven i retrunyen; el sabor obstinat d’aquests efectes reforçant-se amb els xiulets mortals i les músiques ronques que el món, lluny darrere nostre, llença sobre la nostra mare de bellesa —que recula, que es dreça. ¡Oh! Els nostres ossos estan revestits d’un nou cos amorós.

10)
En el DCVB d’Alcover i Moll trobem que TAUJÀ vol dir dues coses: 1)tonto, neci, curt de gambals i 2)Nadiu de Santa Eugènia, poble del Pla de Mallorca on vàrem fundar Bocanegra.

11)
El Pepe, sense fer bandera de res, sempre va declarar amb naturalitat les seves afinitats eròtiques. Aquesta pot semblar una cançó-denúncia, però no jutja, simplement constata.

12)Sonet 1 (Cicle menor) Armand Obiols
……………..
Romandre, però no gaire!
Tot serà rumb dintre l’aire!
(I entre l’estel i trenc de gall

ans que l’alba no comenci
els morts xuclen en silenci
llet amarga de cascall.)

13)
De retorn a Barcelona, el Pepe tenia refugis a diverses cases, segons l’època, l’humor i la sintonia amb l’amfitrió: Entença, la Barceloneta, Teodora Lamadrid, Maduixers, C/València, Passatge de la Pau.

15)Els Herois haurien de ser sempre de carn i os, i no cowboys, bons nois, pleibois…etc,etc,etc…

16)Rimb.
Refet de les antigues xarangues d’heroisme
—que ens ataquen encara el cor i el cap— lluny dels antics assassins—
Jugant, jugant, tenia tots els números perquè li toqués la loteria. A on? A on va encomanar-se-li aquesta malaltia grossa de nom petit, com diu Prince en una cançó? Als hospitals? A les saunes? A les xeringues? No ho sabem. Massa grups de risc. I el risc més alt: l’Amor Etern.

17)
Vallclara…l’exili a Vallclara, lloc mític, on hi ha la casa pairal de la família, on anava a curar-se de monos, de desenganys, de no tenir un puto duro

18)
A LAS PARCAS
Sólo un verano me otorgais, vosotras
Las poderosas;
Y un otoño para dar madurez al canto,
Para que mi corazón, más obediente,
Del dulce juego harto se me muera.

El alma que no obtuvo en vida derecho
Divino, tampoco abajo descansa en
El Orco;
Pero si un día alcanzó lo sagrado,
Aquello
Que es caro a mi corazón, el poema,
Bien venido entonces, oh silencio
Del reino de las sombras.

Contento estaré, aunque mi lira
Allí no me acompañe; por “una vez”
Habré vivido como un dios y
más no hace falta.

F. Hölderlin, Trad. Luis Cernuda