Un blus alegre fet d’amistat, d’acolliment i d’autèntic amor per la música és el que jo faria pels figuerosencs Mayora i la seva colla i fillada, que és el que vaig rebre. Quin lloc inspirador! A la placeta s’hi van aplegar i vaig engegar, acompanyat pel Miqui Mestres. Un gaudi, perquè quan hi ets i veus que allà davant hi són, tot passa i tot flueix. Molt millor que jo ho explica en el seu Escriptori el gran escriptor Eduard Ribera, que també ens va fer l’honor de la presència. Quan visc totes aquestes coses penso que no tot està perdut. I vull, com deia Vinyoli en un poema, que “prosseguim” perquè, com deia també un col·lega seu, en Miquel de Roda, “tot està per fer”.

Alguna cosa possiblement sí s’hagi perdut, però encara ens queda camí per cercar-la. Mentre tinguem veu, mentre tinguem mans, mentre tinguem paraules. Una abraçada.