Víctor Bocanegra, després de l’èxit i de l’estima que va suscitar el seu BLOC DE LÍRICA DURA (Agharta, 2005), torna per oferir una petita joia amb deu cançons de collita pròpia, FONOGRAFIES (Agharta, 2008). La crítica autoritzada l’ha saludat com a «esdeveniment musical de l’any» dins del terreny de la cançó d’autor, i també han destacat el seu «romanticisme pervers» i «la nítida bellesa» de l’enregistrament, juntament amb la «innovadora densitat dels sentiments expressats a través d’una veu singular servida amb estructures clàssiques del gènere». Bocanegra assoleix amb aquest disc un difícil equilibri entre una sonoritat del que es podria anomenar «híbrid-pop-jazz», fill del blues —amb «groove», però també amb atmosferes d’un calculat distanciament dramàtic que no defugen la importància de la melodia—, i alhora una poètica acurada en les lletres on s’expressen els embats del cor humà i les tribulacions, sovint en clau irònica, d’un home del segle XXI. Una aportació de pes en la història de la cançó europea en català.

Francesc Badia